Bé, no és cap descobriment molt gran, però si un de petit. Els frankfurts sempre els he fet a la planxa o a la paella, sense gairebé oli, però l'altre dia vaig fixar-me que als Frankfurts (en majuscules, perquè em refereixo als llocs on fan frankfurts, que --no sé perquè-- sempre tenen el cartell de color groc) els fan en molt d'oli. Així que ho he provat.
He agafat un frankfurt bo (no un Oscar Mayer d'aquests de pa sucat amb oli, sinó un de la xarcuteria), li he fet uns quants talls transversals i l'he fregit amb bastant oli (cobria fins gairebé la meitat --i no podeu dir-me que malgasto oli, perquè he aprofitat el de les croquetes d'ahir, que ja explicaré un altre dia, però que porten canyella--). El resutat és bastant bo, doncs els talls en contacte amb l'oli calent, s'expandeixen i cauteritzen d'una forma que li dóna tot un toc.
He escalfat pa, hi he posat la salsitxa i m'hi he posat una mica de mostassa verda (a les fines herbes) i quetxup. El quetxup potser hi sobrava, però la mostassa aquesta és boníssima.
Ho he acompanyat amb un suc de taronja i pastanaga.
Nota mental: estar escribint això enlloc de mirant House deu ser símptoma d'alguna patologia catalogada des de fa temps...
Tuesday, March 11, 2008
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
1 comment:
Uff!!! quina gana!!! Imaginar-me aquest (o altres) frankfurt a aquestes hores i sense haver esmorzat.....
Bé, hi ha moltes formes de fer-los, suposo. Això de molt oli no ho he provat mai. Normalment els faig a la planxa, tallats per la meitat (verticalment) o, a vegades, els he fet (calentat) al microones (si Salva, ja sé que per tu és un sacrilegi) però quan faig això és quan me'ls prenc com a "tapeo" i me'ls faig tallats a trocets....
Bé, els yankes crec que els fan amb aigua bollint, almenys els "perritos" que venen pel carrer a NYC....almenys el que em vaig menjar jo no tenia massa pinta d'estar fregit....
Post a Comment