Cullons!, potser que ens posem les piles. Després del fracàs a Eurovisió, hem de seguir endavant amb el boom de la cuina catalana. ;-) Clar que amb les nostres contribucions no sé jo si el nostre gra de sorra serà com el de l'Adrià o més aviat com el del Santamaria.
El cas és que l'altre dia estava a casa i l'estat de la nevera era lamentablement similar, en quant a continguts, a la del No, i jo tenia set d'alguna cosa amb gas, preferiblement de taronja (queden poques possibilitats). Hi havia tant sols Trina i Tònica. Oooooh!, il·luminació momentània de part del House i penso: això de mesclar tònica i trina és una versió sui-generis del Saint Clements, oranges and lemons, que algú demanava al restaurant d'Anglaterra on vaig anar a petar un estiu, ja fa temps. Ho provo: parts iguals de tònica i de trinaranjus de taronja. Potser no és per a tots els gustos, però jo vaig quedar-ne molt satisfet. Possiblement milloraria aromatizant-ho amb una mica de Rom de canya. Barceló?
Sunday, May 25, 2008
Monday, May 5, 2008
macarrons
Doncs seguint la tradició i un dels motius de creació del blog, dissabte a l'arribar a casa a les 3 a.m vaig fer-me uns macarrons....
Una mica de ceba passada per la paella, juntament amb unes salsitxes. Fem els macarrons i quan els tenim fets li afegim la ceba i salsitxes.
Una mica de formatge rallat i mmmmmm........a menjar!!
Una mica de ceba passada per la paella, juntament amb unes salsitxes. Fem els macarrons i quan els tenim fets li afegim la ceba i salsitxes.
Una mica de formatge rallat i mmmmmm........a menjar!!

Wednesday, March 26, 2008
Arrós amb.. formatge.
Bueno, el títol és per ficar-li un nom, tot i k si va amb formatge, jejeje
En una caçola de fang hi fiques una mica d'oli per fregir uns tallets de bacon (tmb pot ser pernil salat, o tot junt..) després uns parel d'allets sense que es cremin. Hi tires tomàquet per fregir, només una miqueta que després hi afegim aigua per fer l'arrós, i que es faci una mica.
Tires aigua i quan estigui bullint hi tires l'arrós (si abans has ficat pernil salat no tiris gaire sal, k el pernil ja dona gust.)
Un cop l'arró està gairebé fet i sense gaire aigua, hi tires formatge per sobre, del rollo per gratinar, i fiques la caçola al forn pk s'acabi de fer l'arrós.
I al cap d'un ratet ( vigila no pasar-se..) ho treus del forn amb el formatge encara fent chup chup.... uuuhm
En una caçola de fang hi fiques una mica d'oli per fregir uns tallets de bacon (tmb pot ser pernil salat, o tot junt..) després uns parel d'allets sense que es cremin. Hi tires tomàquet per fregir, només una miqueta que després hi afegim aigua per fer l'arrós, i que es faci una mica.
Tires aigua i quan estigui bullint hi tires l'arrós (si abans has ficat pernil salat no tiris gaire sal, k el pernil ja dona gust.)
Un cop l'arró està gairebé fet i sense gaire aigua, hi tires formatge per sobre, del rollo per gratinar, i fiques la caçola al forn pk s'acabi de fer l'arrós.
I al cap d'un ratet ( vigila no pasar-se..) ho treus del forn amb el formatge encara fent chup chup.... uuuhm
Salsa beixemel
Doncs res! Dir-vos tant sols, que el xef Ru, se sent molt afortunat per poder saludar-vos en aquest gran blog de cuina! I què millor que poder-vos explicar, sent la meva primera aportació, la meva primera experiència en fer uns salsa de beixemel. L'he fet avui per sopar, per poder sumergir una coliflor amb tonyina gratinada.
Per fer la coliflor, tant sols l'he bullida durant 10-15 minuts amb una pastilla d'Avecrem de verdures. Això ha estat fàcil! La cosa s'ha complicat al fer la beixemel.
A una paella, i seguint unes instruccions, hi he posat una tassa d'oli i quan ja estava calentó, a foc lent i he afegit 5 cullerades de farina. Com que ha quedat molt espès al mesclar-ho tot, hi he afegit una mica més d'oli, quedant així una mena de crema d'oli i farina. Aquí hi he afegit un litre de llet, i apa a remanar. Al final important afegir-hi sal, però quan l'he provat semblava que m'estigués menjant farina. Massa gust a farina. Ho he arreglat posant més llet, però la paella se m'ha quedat petita... he tirat salsa de la paella a la pica i he seguit posant llet... vaja, al final, prou acceptable, però m'ha sobrat com 3/4 de litre de salsa. O sigui, el pròxim cop, com a molt, la meitat dels ingredients, posaré...
Un cop preparada, he sumergit la coliflor amb tonyina amb la beixemel... hi he tirat el formatge ratllat a sobre i al forn! Prou correcte!!! La presentació perfecte... jejejeje!! Però no estava tant preparat com el No, i no en tinc la foto...
Per fer la coliflor, tant sols l'he bullida durant 10-15 minuts amb una pastilla d'Avecrem de verdures. Això ha estat fàcil! La cosa s'ha complicat al fer la beixemel.
A una paella, i seguint unes instruccions, hi he posat una tassa d'oli i quan ja estava calentó, a foc lent i he afegit 5 cullerades de farina. Com que ha quedat molt espès al mesclar-ho tot, hi he afegit una mica més d'oli, quedant així una mena de crema d'oli i farina. Aquí hi he afegit un litre de llet, i apa a remanar. Al final important afegir-hi sal, però quan l'he provat semblava que m'estigués menjant farina. Massa gust a farina. Ho he arreglat posant més llet, però la paella se m'ha quedat petita... he tirat salsa de la paella a la pica i he seguit posant llet... vaja, al final, prou acceptable, però m'ha sobrat com 3/4 de litre de salsa. O sigui, el pròxim cop, com a molt, la meitat dels ingredients, posaré...
Un cop preparada, he sumergit la coliflor amb tonyina amb la beixemel... hi he tirat el formatge ratllat a sobre i al forn! Prou correcte!!! La presentació perfecte... jejejeje!! Però no estava tant preparat com el No, i no en tinc la foto...
Thursday, March 20, 2008
Peres amb vi
Ei!, quina bona pinta l'hamburguesa aquesta. Ja m'hauria agradat de venir algun dia a ca teva i que em sorprenguèssis amb alguna cosa així, però sempre tens la nevera buida. ;-)
Com que sempre ens diuen que s'ha de menjar fruita, he obeit i he decidit que avui faria (amb l'excusa que demà venen uns amics a dinar a casa) un bon postre: peres amb vi.
És ben fàcil. Necessites: peres, vi negre, sucre, una branca de canyella, i la pela d'una llimona. Peles les peres i les poses en una olla. Hi afegeixes vi fins que les cobreixi i li poses un troç de canyella i una pela de llimona. Hi poses sucre perquè quedi ben dolç (jo no sé ben bé quant, però com que és un postre, més val passar-se de dolç que fer curt i, per tant, n'hi he posat 5 cullerades grans). També i pots afegir un raig de conyac. Encens el foc i deixes bullir fins que el vi hagi reduit un terç del seu volum (cosa que es més que suficient perquè evapori l'alcohol --ja que té un 15% del volum, només--. Oju a obrir l'estractor, perquè omplirà la cuina d'efluvis i vapors.).
Quan el vi ha reduït, les retires, les poses en un bol, les cobreixes amb el vi i deixes que es refredin. Quan estiguin a temperatura ambient, filmes el bol i les poses a la nevera.
L'endemà te les menges fredes servides en un plat, acompanyades amb el seu suc (el vi) i, si vols, amb una mica de nata. Mmmmmmm...
Ben fàcil i bo.
Nota important: el vi ha de ser dolent. Si ho fas amb vi bo, et carregaràs el postre i el vi. Per assegurar-te que el vi és prou dolent, compra'l de cartró. Jo les he fet amb un tetra-brick d'un litre de Don Simón i han quedat de restaurant!
Com que sempre ens diuen que s'ha de menjar fruita, he obeit i he decidit que avui faria (amb l'excusa que demà venen uns amics a dinar a casa) un bon postre: peres amb vi.
És ben fàcil. Necessites: peres, vi negre, sucre, una branca de canyella, i la pela d'una llimona. Peles les peres i les poses en una olla. Hi afegeixes vi fins que les cobreixi i li poses un troç de canyella i una pela de llimona. Hi poses sucre perquè quedi ben dolç (jo no sé ben bé quant, però com que és un postre, més val passar-se de dolç que fer curt i, per tant, n'hi he posat 5 cullerades grans). També i pots afegir un raig de conyac. Encens el foc i deixes bullir fins que el vi hagi reduit un terç del seu volum (cosa que es més que suficient perquè evapori l'alcohol --ja que té un 15% del volum, només--. Oju a obrir l'estractor, perquè omplirà la cuina d'efluvis i vapors.).
Quan el vi ha reduït, les retires, les poses en un bol, les cobreixes amb el vi i deixes que es refredin. Quan estiguin a temperatura ambient, filmes el bol i les poses a la nevera.
L'endemà te les menges fredes servides en un plat, acompanyades amb el seu suc (el vi) i, si vols, amb una mica de nata. Mmmmmmm...
Ben fàcil i bo.
Nota important: el vi ha de ser dolent. Si ho fas amb vi bo, et carregaràs el postre i el vi. Per assegurar-te que el vi és prou dolent, compra'l de cartró. Jo les he fet amb un tetra-brick d'un litre de Don Simón i han quedat de restaurant!
Wednesday, March 12, 2008
Hamburguesa amb formatge, ceba i tomaquet fregit
Tuesday, March 11, 2008
Frankfurt
Bé, no és cap descobriment molt gran, però si un de petit. Els frankfurts sempre els he fet a la planxa o a la paella, sense gairebé oli, però l'altre dia vaig fixar-me que als Frankfurts (en majuscules, perquè em refereixo als llocs on fan frankfurts, que --no sé perquè-- sempre tenen el cartell de color groc) els fan en molt d'oli. Així que ho he provat.
He agafat un frankfurt bo (no un Oscar Mayer d'aquests de pa sucat amb oli, sinó un de la xarcuteria), li he fet uns quants talls transversals i l'he fregit amb bastant oli (cobria fins gairebé la meitat --i no podeu dir-me que malgasto oli, perquè he aprofitat el de les croquetes d'ahir, que ja explicaré un altre dia, però que porten canyella--). El resutat és bastant bo, doncs els talls en contacte amb l'oli calent, s'expandeixen i cauteritzen d'una forma que li dóna tot un toc.
He escalfat pa, hi he posat la salsitxa i m'hi he posat una mica de mostassa verda (a les fines herbes) i quetxup. El quetxup potser hi sobrava, però la mostassa aquesta és boníssima.
Ho he acompanyat amb un suc de taronja i pastanaga.
Nota mental: estar escribint això enlloc de mirant House deu ser símptoma d'alguna patologia catalogada des de fa temps...
He agafat un frankfurt bo (no un Oscar Mayer d'aquests de pa sucat amb oli, sinó un de la xarcuteria), li he fet uns quants talls transversals i l'he fregit amb bastant oli (cobria fins gairebé la meitat --i no podeu dir-me que malgasto oli, perquè he aprofitat el de les croquetes d'ahir, que ja explicaré un altre dia, però que porten canyella--). El resutat és bastant bo, doncs els talls en contacte amb l'oli calent, s'expandeixen i cauteritzen d'una forma que li dóna tot un toc.
He escalfat pa, hi he posat la salsitxa i m'hi he posat una mica de mostassa verda (a les fines herbes) i quetxup. El quetxup potser hi sobrava, però la mostassa aquesta és boníssima.
Ho he acompanyat amb un suc de taronja i pastanaga.
Nota mental: estar escribint això enlloc de mirant House deu ser símptoma d'alguna patologia catalogada des de fa temps...
Subscribe to:
Posts (Atom)
