Bueno, el títol és per ficar-li un nom, tot i k si va amb formatge, jejeje
En una caçola de fang hi fiques una mica d'oli per fregir uns tallets de bacon (tmb pot ser pernil salat, o tot junt..) després uns parel d'allets sense que es cremin. Hi tires tomàquet per fregir, només una miqueta que després hi afegim aigua per fer l'arrós, i que es faci una mica.
Tires aigua i quan estigui bullint hi tires l'arrós (si abans has ficat pernil salat no tiris gaire sal, k el pernil ja dona gust.)
Un cop l'arró està gairebé fet i sense gaire aigua, hi tires formatge per sobre, del rollo per gratinar, i fiques la caçola al forn pk s'acabi de fer l'arrós.
I al cap d'un ratet ( vigila no pasar-se..) ho treus del forn amb el formatge encara fent chup chup.... uuuhm
Wednesday, March 26, 2008
Salsa beixemel
Doncs res! Dir-vos tant sols, que el xef Ru, se sent molt afortunat per poder saludar-vos en aquest gran blog de cuina! I què millor que poder-vos explicar, sent la meva primera aportació, la meva primera experiència en fer uns salsa de beixemel. L'he fet avui per sopar, per poder sumergir una coliflor amb tonyina gratinada.
Per fer la coliflor, tant sols l'he bullida durant 10-15 minuts amb una pastilla d'Avecrem de verdures. Això ha estat fàcil! La cosa s'ha complicat al fer la beixemel.
A una paella, i seguint unes instruccions, hi he posat una tassa d'oli i quan ja estava calentó, a foc lent i he afegit 5 cullerades de farina. Com que ha quedat molt espès al mesclar-ho tot, hi he afegit una mica més d'oli, quedant així una mena de crema d'oli i farina. Aquí hi he afegit un litre de llet, i apa a remanar. Al final important afegir-hi sal, però quan l'he provat semblava que m'estigués menjant farina. Massa gust a farina. Ho he arreglat posant més llet, però la paella se m'ha quedat petita... he tirat salsa de la paella a la pica i he seguit posant llet... vaja, al final, prou acceptable, però m'ha sobrat com 3/4 de litre de salsa. O sigui, el pròxim cop, com a molt, la meitat dels ingredients, posaré...
Un cop preparada, he sumergit la coliflor amb tonyina amb la beixemel... hi he tirat el formatge ratllat a sobre i al forn! Prou correcte!!! La presentació perfecte... jejejeje!! Però no estava tant preparat com el No, i no en tinc la foto...
Per fer la coliflor, tant sols l'he bullida durant 10-15 minuts amb una pastilla d'Avecrem de verdures. Això ha estat fàcil! La cosa s'ha complicat al fer la beixemel.
A una paella, i seguint unes instruccions, hi he posat una tassa d'oli i quan ja estava calentó, a foc lent i he afegit 5 cullerades de farina. Com que ha quedat molt espès al mesclar-ho tot, hi he afegit una mica més d'oli, quedant així una mena de crema d'oli i farina. Aquí hi he afegit un litre de llet, i apa a remanar. Al final important afegir-hi sal, però quan l'he provat semblava que m'estigués menjant farina. Massa gust a farina. Ho he arreglat posant més llet, però la paella se m'ha quedat petita... he tirat salsa de la paella a la pica i he seguit posant llet... vaja, al final, prou acceptable, però m'ha sobrat com 3/4 de litre de salsa. O sigui, el pròxim cop, com a molt, la meitat dels ingredients, posaré...
Un cop preparada, he sumergit la coliflor amb tonyina amb la beixemel... hi he tirat el formatge ratllat a sobre i al forn! Prou correcte!!! La presentació perfecte... jejejeje!! Però no estava tant preparat com el No, i no en tinc la foto...
Thursday, March 20, 2008
Peres amb vi
Ei!, quina bona pinta l'hamburguesa aquesta. Ja m'hauria agradat de venir algun dia a ca teva i que em sorprenguèssis amb alguna cosa així, però sempre tens la nevera buida. ;-)
Com que sempre ens diuen que s'ha de menjar fruita, he obeit i he decidit que avui faria (amb l'excusa que demà venen uns amics a dinar a casa) un bon postre: peres amb vi.
És ben fàcil. Necessites: peres, vi negre, sucre, una branca de canyella, i la pela d'una llimona. Peles les peres i les poses en una olla. Hi afegeixes vi fins que les cobreixi i li poses un troç de canyella i una pela de llimona. Hi poses sucre perquè quedi ben dolç (jo no sé ben bé quant, però com que és un postre, més val passar-se de dolç que fer curt i, per tant, n'hi he posat 5 cullerades grans). També i pots afegir un raig de conyac. Encens el foc i deixes bullir fins que el vi hagi reduit un terç del seu volum (cosa que es més que suficient perquè evapori l'alcohol --ja que té un 15% del volum, només--. Oju a obrir l'estractor, perquè omplirà la cuina d'efluvis i vapors.).
Quan el vi ha reduït, les retires, les poses en un bol, les cobreixes amb el vi i deixes que es refredin. Quan estiguin a temperatura ambient, filmes el bol i les poses a la nevera.
L'endemà te les menges fredes servides en un plat, acompanyades amb el seu suc (el vi) i, si vols, amb una mica de nata. Mmmmmmm...
Ben fàcil i bo.
Nota important: el vi ha de ser dolent. Si ho fas amb vi bo, et carregaràs el postre i el vi. Per assegurar-te que el vi és prou dolent, compra'l de cartró. Jo les he fet amb un tetra-brick d'un litre de Don Simón i han quedat de restaurant!
Com que sempre ens diuen que s'ha de menjar fruita, he obeit i he decidit que avui faria (amb l'excusa que demà venen uns amics a dinar a casa) un bon postre: peres amb vi.
És ben fàcil. Necessites: peres, vi negre, sucre, una branca de canyella, i la pela d'una llimona. Peles les peres i les poses en una olla. Hi afegeixes vi fins que les cobreixi i li poses un troç de canyella i una pela de llimona. Hi poses sucre perquè quedi ben dolç (jo no sé ben bé quant, però com que és un postre, més val passar-se de dolç que fer curt i, per tant, n'hi he posat 5 cullerades grans). També i pots afegir un raig de conyac. Encens el foc i deixes bullir fins que el vi hagi reduit un terç del seu volum (cosa que es més que suficient perquè evapori l'alcohol --ja que té un 15% del volum, només--. Oju a obrir l'estractor, perquè omplirà la cuina d'efluvis i vapors.).
Quan el vi ha reduït, les retires, les poses en un bol, les cobreixes amb el vi i deixes que es refredin. Quan estiguin a temperatura ambient, filmes el bol i les poses a la nevera.
L'endemà te les menges fredes servides en un plat, acompanyades amb el seu suc (el vi) i, si vols, amb una mica de nata. Mmmmmmm...
Ben fàcil i bo.
Nota important: el vi ha de ser dolent. Si ho fas amb vi bo, et carregaràs el postre i el vi. Per assegurar-te que el vi és prou dolent, compra'l de cartró. Jo les he fet amb un tetra-brick d'un litre de Don Simón i han quedat de restaurant!
Wednesday, March 12, 2008
Hamburguesa amb formatge, ceba i tomaquet fregit
Tuesday, March 11, 2008
Frankfurt
Bé, no és cap descobriment molt gran, però si un de petit. Els frankfurts sempre els he fet a la planxa o a la paella, sense gairebé oli, però l'altre dia vaig fixar-me que als Frankfurts (en majuscules, perquè em refereixo als llocs on fan frankfurts, que --no sé perquè-- sempre tenen el cartell de color groc) els fan en molt d'oli. Així que ho he provat.
He agafat un frankfurt bo (no un Oscar Mayer d'aquests de pa sucat amb oli, sinó un de la xarcuteria), li he fet uns quants talls transversals i l'he fregit amb bastant oli (cobria fins gairebé la meitat --i no podeu dir-me que malgasto oli, perquè he aprofitat el de les croquetes d'ahir, que ja explicaré un altre dia, però que porten canyella--). El resutat és bastant bo, doncs els talls en contacte amb l'oli calent, s'expandeixen i cauteritzen d'una forma que li dóna tot un toc.
He escalfat pa, hi he posat la salsitxa i m'hi he posat una mica de mostassa verda (a les fines herbes) i quetxup. El quetxup potser hi sobrava, però la mostassa aquesta és boníssima.
Ho he acompanyat amb un suc de taronja i pastanaga.
Nota mental: estar escribint això enlloc de mirant House deu ser símptoma d'alguna patologia catalogada des de fa temps...
He agafat un frankfurt bo (no un Oscar Mayer d'aquests de pa sucat amb oli, sinó un de la xarcuteria), li he fet uns quants talls transversals i l'he fregit amb bastant oli (cobria fins gairebé la meitat --i no podeu dir-me que malgasto oli, perquè he aprofitat el de les croquetes d'ahir, que ja explicaré un altre dia, però que porten canyella--). El resutat és bastant bo, doncs els talls en contacte amb l'oli calent, s'expandeixen i cauteritzen d'una forma que li dóna tot un toc.
He escalfat pa, hi he posat la salsitxa i m'hi he posat una mica de mostassa verda (a les fines herbes) i quetxup. El quetxup potser hi sobrava, però la mostassa aquesta és boníssima.
Ho he acompanyat amb un suc de taronja i pastanaga.
Nota mental: estar escribint això enlloc de mirant House deu ser símptoma d'alguna patologia catalogada des de fa temps...
Thursday, March 6, 2008
Amanida amb salmó i formatge de cabra
Wednesday, March 5, 2008
Patates amb Gules
Bueno, bueno..... jo començaré amb una coseta fàcil de fer. Unes patates amb gules (o com es diguin en català....) I com el nom del plat indica, només necesitem patates, gules i ous.
Talles les patates (la quantitat dependrà de la gent o la gana que tinguis...) finetes com si fossin per una truita, i les poses al foc en una paella (amb una miqueta de sal). Els hi vas donant la volta pk es facin, peró sense aixafar-les, ja es trencaràn elles soles al donar-lis la volta.
Quan quedi poc pk les patates estiguin fetes hi afegeixes les gules. Remenes una estona pk tot estigui al punt i hi tires dos o tres ous. Ho remenes tot, i quan l'ou ja estigui fet (un, dos minuts...) ja tens el plat per servir.
Talles les patates (la quantitat dependrà de la gent o la gana que tinguis...) finetes com si fossin per una truita, i les poses al foc en una paella (amb una miqueta de sal). Els hi vas donant la volta pk es facin, peró sense aixafar-les, ja es trencaràn elles soles al donar-lis la volta.
Quan quedi poc pk les patates estiguin fetes hi afegeixes les gules. Remenes una estona pk tot estigui al punt i hi tires dos o tres ous. Ho remenes tot, i quan l'ou ja estigui fet (un, dos minuts...) ja tens el plat per servir.
Tuesday, March 4, 2008
Sopa de verdures
Començo jo, que el Dr.No no ho farà i tu, senyor S no saps ni de que va. A mi em podeu dir senyor P, no és que la cosa tingui massa importància, perquè tenim perfil públic, però així queda més freak (oi?).
Doncs això. No he fet mai sopa de verdures, però ahir vaig menjar-ne a ca ma mare. He comprat unes patates, uns troços de (jué no sé ni com es diu!) d'api (m'ha costat una estona escriure-ho), una ceba gran, pastanagues i uns quants porros (puerros?). Sembla que quedarà sosos, però s'ha de veure. Faré un sofregit amb la ceba i tallaré les verdures no molt petites i ho posaré a bullir una bona estona, potser fins i tot ho faig a l'olla pressió perquè tardi menys. Després mirarem què n'ha sortit.
[...]
Al final crec que més que una sopa, he fet una crema. Però té bon gust. Si trobo la manera de passar les fotos del mòbil al PC, les penjo.
Ale,
Doncs això. No he fet mai sopa de verdures, però ahir vaig menjar-ne a ca ma mare. He comprat unes patates, uns troços de (jué no sé ni com es diu!) d'api (m'ha costat una estona escriure-ho), una ceba gran, pastanagues i uns quants porros (puerros?). Sembla que quedarà sosos, però s'ha de veure. Faré un sofregit amb la ceba i tallaré les verdures no molt petites i ho posaré a bullir una bona estona, potser fins i tot ho faig a l'olla pressió perquè tardi menys. Després mirarem què n'ha sortit.
[...]
Al final crec que més que una sopa, he fet una crema. Però té bon gust. Si trobo la manera de passar les fotos del mòbil al PC, les penjo.
Ale,
Subscribe to:
Posts (Atom)

